Il·lustració: Rayen Cresencio
La mort assistida, crim o llibertat?
David Baró Pospisil
Quan es parla de l'eutanàsia sempre acostuma a haver-hi dues idees principals: una, que matar és matar, encara que la víctima vulgui i, dos, que potser estàs cansat del món. Totes dues acostumen a tenir bons arguments però acostumen a dependre d’un cas específic, com per exemple si algú té una malaltia o algun tipus de problema crònic per la qual cosa n’hauria de tenir dret o, com a exemple d'un argument en contra, que va contra els drets humans.
L'eutanàsia tan sols és una forma bonica de dir-li al suïcidi. També és més cara, i està prohibida a gairebé tots els països (només està permès en set països): per tant, seguint les estadístiques, tenint en compte que hi ha 188 països que no ho permeten, per majoria resultaria que no és ètic, que els que creuen que no ha de ser legal tenen raó. Però en això no ens podem basar, ja que si es permet “morir”, ja no hi hauria tanta pressió social en el suïcidi i hauria més casos, cosa que a un país no li beneficia gens. És clar que no s’acabaria amb la meitat de la població mundial, però hi hauria més casos, i segurament alguna manifestació també. Encara que aquest sigui un tema molt difícil, és molt extens i diferent per cada cas i situació en la terra, i sobre el qual que cada persona té una opinió diferent: en total, hi ha uns 7.888 milions d’opinions i casos diferents.
Jo crec que la eutanàsia pot ser positiva, ja que estic d’acord amb el primer exemple (que per estar a un llit la resta de la teva vida patint o consumint algun tipus de droga no és que valgui molt la pena), encara que tampoc estic a favor del tot perquè si tens una depressió un dia tampoc cal fer una rucada. Però, com he escrit abans, depèn de cada situació o cas concret.
Comentaris