Remuntem-nos als fets: el dia 16 d’agost de 2017 va haver-hi una explosió en un xalet a Alcanar en el que hi havia emmagatzemades 120 bombones de butà i explosius; l'endemà a la tarda, una furgoneta va atropellar de forma massiva a la Rambla de Barcelona deixant un centenar de ferits i 14 víctimes mortals. Els Mossos van montar una xarxa policial a totes les sortides de Barcelona per impedir que els agressors poguessin fugir (“operació gàbia”). El conductor de la furgoneta va assaltar un vehicle a prop de la zona universitària i va fugir de Barcelona amb aquest i així va trencar l’”operació gàbia”; i el dia 18 un Audi gris va atropellar a uns quants vianants a la zona del club nàutic de Cambrils. En aquest últim atac quatre dels 5 assaltants van ser abatuts pels Mossos i l’altre va intentar fugir amb un cinturó d’explosius fals, però els mossos el van disparar. La policia va demanar ajuda a la ciutadania per trobar a l'únic assaltant que quedava lliure: el conductor de la furgoneta de la Rambla. La policia el va acabar detenint a Sant Sadurní d’Anoia.
A tots aquests fets podríem dir que va haver-hi dos personatges clau: Villarejo i Sanz Roldán.
Villarejo és un excomissari del cos nacional de policia de l’estat espanyol que actualment es troba en presó provisional sense fiança, acusat de blanqueig de capitals, suborn, organització criminal i delicte contra els drets dels ciutadans estrangers. Sanz Roldán va ser el director de la CNI (centro nacional de inteligencia).
Després dels fets, Villarejo va afirmar: "Vaig estar treballant amb el CNI fins al dia de la meva detenció. Vaig treballar amb ells per intentar arreglar l'embolic del famós atemptat de l'imam de Ripoll, que va ser un greu error del senyor Sanz Roldán, que va calcular malament les conseqüències de fer-li un petit ensurt a Catalunya".
Villarejo assegura que el senyor Sanz Roldán volia fer un “petit ensurt” a Catalunya en forma d’avis previ a l’1 d’octubre d’aquell mateix any (referèndum sobre la independència de Catalunya).
El dia 10 de juliol d'aquell mateix any José Manuel García-Margallo (exministre d’afers exteriors i membre del PP) va afirmar que no es podia acceptar un acte de “desobediència” com serien les votacions de l’1 d’octubre i va avisar textualment que “pasarán cosas en Catalunya”.
Tota aquesta serie de fets ens poden portar a pensar que el CNI hi va tindre alguna cosa a veure. Potser volien fer un ensurt per evitar el referèndum i se’ls hi en va anar de les mans? O potser totes les morts i ferits van ser intencionats perquè els terroristes s’escapessin i així poguessin activar l’estat d'alerta terrorista i per tant evitar que se celebrés el referèndum del 1 d’octubre (però no s’esperaven que els mossos fossin tan resolutius i els detinguessin)?
En totes aquestes possibilitats hi ha un factor que no s'altera: el CNI sabia tot el que passaria a Catalunya.
El mateix va pensar l’alcalde de Ripoll (entre altres persones i formacions polítiques) qui va demanar que s’investigués al CNI. Es va fer una votació al Congrés dels Diputats i es va acabar decidint que no s’investigaria el CNI, i això genera encara més sospites en contra seva, ja que si no tingués res a veure ningú tindria problema amb que s’investigués.
El més gran de tot aquest problema (deixant de banda els múltiples morts i ferits) és que el CNI pertany a l’estat, per tant, la gent que treballa a la CNI els paguem entre tots els ciutadans d’Espanya. Si realment el CNI ha estat involucrat amb els atemptats, estariem pagant a gent perquè ens mati, i això és un delicte del qual cal un judici com abans millor.
Comentaris