A l’inici de la nostra existència es va buscar l’explicació de preguntes com: qui som? D’on venim? Quina és la nostra funció a la vida? Mitjançant la creació d’uns deus es va donar la resposta a preguntes que encara ni havien sigut formulades. La religió a través d’uns mites va tranquil·litzar les consciències dels primers humans. Aquest discurs va calar fins que hi va haver un grup de persones amb un context social i cultural, sigui gràcies al comerç o a les seves capacitats mentals, molt favorable al creixement del pensament racional i al qüestionament de l’univers; on es van adonar que potser tot allò que donaven per sabut, tenia una altra resposta. Es van qüestionar per segona vegada les primeres preguntes. Aquesta vegada no els valia una resposta “inventada” volien solucions provades per la raó, independentment del resultat, valoraven la justificació, a aquest pensament el van anomenar: filosofia.
Molts anys després allà cap al segle XIX es va crear una branca d’aquest saber, anomenat ciència, on s’encarregava de trobar respostes a qüestions molt concretes i només els semblava vàlides contestacions les quals passaven per un filtre molt estret de falsabilitat (el mètode científic).
A primera vista podem trobar semblances en els dos grups, però a quin s’apropa més la filosofia?
Tal com ho veig jo, la filosofia és més semblant a la ciència que no pas al mite. Sí que és cert que seria senzill suposar la creació d’un en vers a l’altre, però el mite és aquella resposta ràpida i a primera vista coherent, però un cop comences a preguntar-li es desmonta per moments. Per contra potser de primeres la filosofia sembla que no té res clar ni fixe, però si li preguntes sempre té una resposta preparada. En canvi la ciència és aquella que té les coses molt clares i que si les preguntes que li formules no entren en els seus rangs limitats, ni té la respon; però si hi entra, té la justifica mitjançant la matematització i l’experimentació.
La filosofia tot i buscar de forma diferent a la ciència, sempre buscar la veritat. Tenen objectius comuns, la filosofia és la mare de la ciència, tenen un ADN semblant. Els seus mètodes es disten, però els seus fins són iguals. Busquen l’explicació del món. De primeres això també podrien compartir-ho amb el mite, però la diferència que crec que és la clau, és la RAÓ. La ciència i la filosofia són racionals, són humanes, el mite és una justificació “extraracional” i primitiva. En canvi, també es pot enforcar de la manera on la ciència només es pot creure tot allò que pot provar i irònicament, no hi ha concepte més abstracte que la filosofia. En aquesta visió la religió i la filosofia tindrien un reflex semblant, però, tot i això, crec que només reafirma el que dic, ja que la religió es basa en la fe, mentre que la filosofia no pretén imposar ni educar, sinó debatre i expressar pensaments racionals, no demana que la creguin, demana que l’escoltin, que la qüestionin, que la visquin i la rebatin mitjançant arguments. L’últim que busca la religió és que posin en dubte la seva credibilitat o paraula sagrada, dicta un sol argument vàlid que pot ser acceptar o refusat però no debatut. Crec que la filosofia va sortir per desbancar al mite, però que la ciència només és un fill d’ella.
En conclusió, per mi el mite i la filosofia són antònims, perquè defensen conceptes tan contraris que fins i tot aquells punts en comú alhora els fa antagònics; els mètodes i les filosofies d’actuació, de transmissió o d’origen des del meu punt de vista, les fa enemigues, reiterant que el mite és una resposta sense pregunta i la filosofia és una pregunta sense una resposta definitiva; però la ciència i la filosofia les veig com hipònim i hiperònim, una formant part de l’altre, són la ramificació una de l’altre, com que es complementen i la seva convivència és possible, coherent. Les dues parteixen del qüestionament, es pregunten, però només una interroga per saber la resposta explícitament exacta, l’altre es conforma amb una justificació ferma.
Berta Orriols
Comentaris