A continuació us presentem tres articles que reflexionen sobre el Mundial de futbol que enguany es celebrarà a Qatar, redactats per la Naia Sirvent, el Nizar el Merrouni i la Rayen Cresencio.
El preu del Mundial de Qatar
Naia Sirvent Rodoreda
Necessitem treballar per poder menjar, vestir-nos, anar al metge... en definitiva, per poder viure. Però hem d’acceptar condicions de treball que poden matar-nos? Fins a quin punt hem de demanar seguretat laboral?
Des de 2010, quan la FIFA va decidir que la Copa del Món de Futbol 2022 es faria a Qatar, han mort en aquest país més de 15.000 treballadors migrants construint les infraestructures per a la seva celebració.
Les autoritats de Qatar no han investigat les morts d’aquests treballadors, encara que hi ha indicis de relació entre les morts i les condicions de treball insegures. Qatar les atribueix a causes naturals i no especifica mai quina és la causa d’aquestes. Pots morir d’un atac de cor, però què ha provocat aquest atac? Doncs unes males condicions de treball, moltes hores i molta calor. La legislació laboral de Qatar és simple, els empresaris abusen dels treballadors migrants i cometen abusos sense tenir conseqüències.
“Quan li dónes treball a algú, fins i tot en condicions difícils, li dónes dignitat i orgull”. De veritat? Dignitat i orgull... desprès de morts! Aquesta va ser la resposta del president de la FIFA quan li van preguntar si els beneficis que traguessin de la Copa del Món de Futbol 2022 anirien destinats a les famílies dels treballadors migrants que han mort. Perquè al no ser una mort laboral les famílies no cobren indemnitzacions. Han perdut als seus homes, germans i pares, i a més, han de pagar les tarifes de contractació per a la seva migració a Qatar. Sí, tenen deute després de morts!
Aquestes morts es podien haver evitat, amb períodes de descans obligatoris, no treballant 13 hores al dia a 40º de temperatura, amb una bona legislació i sobretot pensant que nosaltres no treballaríem en aquestes condicions. Els empresaris abusen de migrants bengalís, de Nepal i Bangladesh, perquè necessiten la feina.
Sí, necessitem treballar, però a quin preu! La FIFA és conscient i mira cap a un altre costat. Hauríem de negar-nos a participar en la Copa del Món de Futbol 2022, no és suficient reivindicar els drets humans amb un braçalet. Això és insuficient!
Futbol, política i hipocresia
Nizar el Merrouni
Jo opino que s’hauria de jugar el mundial com sempre. Aquesta vegada es juga a Qatar, el 2018 a Rússia, el 2014 al Brasil, el 2010 a Sud-àfrica...
El principal argument dels qui que estan en contra que el mundial es jugui a Qatar són les condicions laborals dels treballadors que van construir l'estadi Lusail.
Els contractistes dels treballadors que els portaven de països veïns com Bangladesh, Índia i Pakistan van ser denunciats múltiples vegades per explotació laboral. Els organitzadors van admetre que sí que hi va haver explotació laboral i que els treballadors que s’han vist afectats seran compensats.
Des del meu punt de vista, els treballadors també havien d'haver pres un cert punt de responsabilitat, ja que això dels treballs forçats i en males condicions no és res nou i és una cosa que ja era coneguda pel món: que a Qatar molts obrers moren treballant és una veritat.
Però és una raó per no jugar el mundial a Qatar?
Jo personalment crec que no, pel fet que no hi va haver queixes quan el mundial es va jugar a Rússia, un país conegut pels seus crims de guerra a (Síria, Txetxènia, Daguestan…), o quan al Brasil també van morir treballadors construint els estadis.
Per això jo crec que el futbol i la política haurien de ser dues coses separades.
Perquè, de veritat creieu que si el següent mundial es jugués als EUA algú plantejaria no jugar allí per la invasió il·legítima d'Iraq el 2003?
Jo crec que no, i per això penso que el mundial s´hauria de poder jugar a Qatar.
El Mundial de Qatar és una bona idea?
Rayen Cresencio Jorba
Ja gairebé tothom, d’una forma o altra, s’ha assabentat de que el mundial de futbol es juga a Qatar, però no tothom sap les condicions inhumanes en les que treballen i van treballar els immigrants per fer els estadis i assegurar-se de cada mínima cosa, perquè el superiors pugin guanyar enormes quantitats, mentre que ells gairebé no tenen ni per mantenir-se i pagar les seves comissions per treballar.
Molts immigrants busquen feina a Qatar per fugir de la pobresa i l'atur a països com el Nepal, Bangla Desh i l'Índia (per això aproximadament el 80% de la població és immigrant). Però per aconseguir feina han de pagar elevades comissions. Els treballadors amb qui van tindre una entrevista van dir que han hagut de pagar sumes que anaven des de 500 a 4.300 dòlars nord-americans. Molts estan endeutats, de manera que temen deixar la feina quan arriben a Qatar: “El sistema de patrocini de Qatar deixa els treballadors indefensos i els obliga a viure amb por. No poden canviar de feina o abandonar el país sense el permís del seu cap”, diu Amnistia Internacional en un comunicat.
Però la paga no és l’únic problema, des que la FIFA va adjudicar a Qatar l'organització del Mundial de futbol del 2022, el desembre del 2010, més de 6.700 treballadors estrangers han mort al treball. Ho ha revelat una investigació del diari britànic The Guardian. Encara que les xifres que el diari ha obtingut a través de les ambaixades i altres organismes oficials d'aquests països són incompletes, ja que no tenen en compte els treballadors originaris de llocs com les Filipines o Kènia, molt nombrosos també a l'emirat.
Tot i que no hi ha dades que permetin assegurar-ho amb rotunditat, la majoria d'aquests estrangers morts treballaven, en condicions deplorables, en projectes relacionats amb el Mundial. Els documents consultats pel diari indiquen la causa de la defunció de cadascun d'aquests treballadors, i la que apareix més sovint (en un 69% dels casos) és la "mort natural". The Guardian denuncia, però, que sovint aquesta categorització es fa sense haver dut a terme una autòpsia i sense oferir "una explicació mèdica vàlida" sobre les causes reals de les morts.
A més a més els immigrants no són els únics que ho passen malament a Qatar: les dones i les persones LGTBI tenen menys drets i inclús hi ha càstigs en alguns casos, també les autoritats estan restringint la llibertat d'expressió mitjançant l'aplicació de legislació abusiva per silenciar les veus crítiques, i el fet de fer el mundial a Qatar és normalitzar aquestes lleis.
Encara i així, que el mundial es faci a Qatar també té els seus punts positius, com per exemple l’economia a Qatar augmenta i dona feina a qui no tenia. També gràcies a que es fa a Qatar els mitjans s'han fixat en les condicions deplorables de treball i les lleis poc justes d'aquest estat i les han mostrat al món, que si la gent es decideix podria canviar una mica les condicions de vida dels ciutadans de Qatar.
En conclusió crec que sabent tots aquests punts a favor i en contra no val la pena fer el mundial a Qatar per les vides dels treballadors i que s’ha de moure a la gent per fer alguna cosa per aconseguir (o almenys intentar-ho) canviar la vida de les persones que ni tan sols es poden expressar com cal.
Comentaris