COMPARACIÓ DE LA SOCIETAT ROMANA AMB L’ACTUAL
Es podria dir que la nostra societat està molt influenciada per la cultura i la societat romana, no només es pot veure en la llengua i els monuments que ens han deixat, sinó que també en les nostres festes majors, calendaris i fins i tot a les formes de govern.
Antigament els càrrecs polítics depenien de la classe social i les edats, actualment no és necessari pertànyer a cap classe social: sobreentenen que la societat actual té una població generalment pertanyent a la classe social mitjana, exceptuant els rics i d’altres en situacions precàries. Tampoc és necessari arribar a certa edat per poder accedir als càrrecs màxims, hi ha una barreja generacional molt variada.
Dels càrrecs públics de l’Antiga Roma, alguns d’ells encara es poden reconèixer, potser amb un nom diferent o amb més atribucions, però amb uns fonaments molt semblants, com ara: els cònsols, pretors o qüestors; la diferència és que ara s’anomenen regidors o consellers. Una cosa que sí ha canviat positivament, és la inclusió de les dones en el poder: actualment cada partit conté integrants d'ambdós gèneres. El senat ha passat a segon pla, sí que és cert que segueix existint, però actualment només té el poder per aprovar o negar lleis; el poder o la direcció del país recau en el Govern / el Parlament. També és cert que els poders estan molt més repartits entre divisions territorials, per poder adaptar-se al que aquell lloc i gent necessita.
Pel que fa a la nostra societat, les classes socials no tenen tanta rellevància: no es pot negar el fet de segueixen existint, però s’ha generalitzat un desinterès pel capital. No dic que no importi, perquè hi ha gent que li dóna molt de pes, però no és tan comú trobar diferències notables entre alumnes o ciutadans. Tanmateix, la societat romana era moderna per la seva època, no només en aspectes arquitectònics sinó que també pel que fa a la inclusió social, però per sort, l’actual ho és més: a Roma ja es parlava de l’homosexualitat, però actualment, juntament amb molts altres aspectes com el racisme o l’esclavisme que potser ells contemplaven menys, estan molt acceptats o pel contrari hipersensibilitzats per no permetre cap falta de respecte envers cap persona.
En resum, es podria dir que és fàcil resseguir el camí que ens separa, perquè és palpable, però per sort, tot i que encara ens queda molt, hem avançat cap a la millora d’una convivència més justa i accessible per a tots.
Berta Orriols
Comentaris