Il·lustració: Laia Spano
Pablo Hasél és un home de Lleida que es dedica a fer rap, el qual conté unes lletres una mica violentes que expressen en forma de protesta el seu sentiment cap a la monarquia. Per alguna gent les seves rimes han sigut tant controvertides que creuen que Pablo Hasél mereix anar a presó.
Aquest home ha creat una cançó que forma part del gènere artístic (independentment de la teva opinió sobre si t’ha agradat o no) per la qual cosa pot tenir múltiples interpretacions metafòriques. Com qualsevol tipus d’art.
Jo hi estic en contra. La llibertat d’expressió és un dret fonamental en un sistema democràtic, i per a poder estar en un sistema democràtic s’ha de tolerar qualsevol opinió. A més a més, es troba recollit en la Declaració Universal dels Drets Humans, així com a la Constitució Espanyola.
La llibertat d’expressió ha de tenir uns límits. Aquests límits es posen un cop el delicte està comés. Per això considero que Pablo Hasél, no ha d’anar a la presó. Igual que en l’art de paper, durant el pas de la nostra història tenim exemples d’art violent: per exemple, quan Jesús va ser brutalment torturat, veiem la representació artística cada cop que entrem a l’Església, i no per això imitarem les tortures.
Pablo Hasél ha declarat que vol recrear l’ETA? No, Pablo Hasél ha declarat que vol matar tothom? No. I encara que ho fes, fins que no cometés l’acció, no pot anar a la presó.
Tenim múltiples exemples d’“incitació a la violència” (com dirien els que estan a favor de la pena de presó en quant a la incitació de la violència): cinema «gore», terriblement sanguinari (ple de mutilacions), els actuals homenatges a la Divisió Blava, a favor dels nazis, rap protesta (gènere de rap agressiu per protestar sobre temes socials i polítics), «stikers» (amenaces de mort i imatges inapropiades que circulen per whatsapp)...
Si Pablo Hasél anés a la presó tots els exemples posats prèviament haurien de ser sufocats i empresonats també.
Si haguéssim de prohibir expressions, s’hauria de reprimir qualsevol força violenta tant parlada, com escrita. Hem d’admetre que l’ésser humà és un ésser violent. Quan reprimim aquesta violència parlada i expressada en excés, tots en sabem el resultat.
La repressió no és una opció en un sistema democràtic i tolerant.
Per a ser una persona tolerant has de permetre la intolerància.
Marina Brullas
Comentaris