La societat actual és una contínua desigualtat, on la diferència entre rics i pobres augmenta cada vegada més. Per exemple, gairebé el 50% de la població mundial viu amb menys de 5 euros al dia.
Podem trobar l'inici de la desigualtat econòmica en els inicis de la industrialització. La seva arribada va introduir transformacions socials i econòmiques. Els beneficis i progressos de l'era industrial no van afavorir per igual al conjunt de la societat ni tots els països van tenir la mateixa capacitat de treure rendibilitat a aquests nous avenços. Des d’aquell punt, cada cop hi ha hagut més diferències entre les persones més riques i les pobres. A això també se li ha de sumar que les empreses puguin contractar al seu personal en altres regions, com els països en desenvolupament, on la mà d’obra és molt més barata, i demanin perfils poc qualificats, resultant l'eliminació de llocs de treball i la creació d'altres amb condicions i sous deficients.
Jo penso que el problema és que ara a la majoria de nosaltres se’ns dona un mon en el qual ja tenim la vida solucionada. Un mon en el qual, per molts problemes que ens hi trobem, res serà comparat amb el que passa a alguns països. I per molt que n’haguem sentit a parlar centenars de cops d’aquesta desigualtat, i que la majoria pensem que s’ha de fer alguna cosa al respecte, cap de nosaltres hi fa res. Això crec que passa ja que no valorem la sort que tenim i no ens n’adonem que la societat en la què neixes és una “ruleta” i que podríem haver nascut en un país molt pitjor. Llavors molts de nosaltres ens limitem només a donar uns euros al mes, per exemple, convencent-nos a nosaltres mateixos que així estem fent un gran favor a aquelles persones, tot i que el que donem és res. I això és encara més brutal amb aquelles persones molt més riques que nosaltres, que ensenyen públicament com donen diners per a que sembli que són unes grandíssimes persones, quan comparant-ho amb el que guanyen és una misèria.
Un altre factor és que cada cop la gent és més egoista i només pensa en si mateixa, sense importar-li gens a qui està perjudicant.
En resum, jo penso que el primer que hem de fer tots és una autoreflexió per a adonar-nos-en, de la sort que tenim, i llavors començar a actuar. Hem de deixar de pensar només en nosaltres mateixos ja que potser algun conegut nostre algun dia es pot trobar en una situació semblant i llavors sí que voldrem reaccionar.
Miquel Tribaldo
Comentaris
Com diu l’article, naixem en un país el qual estem majoritàriament amb un sou, no molt alt, però per a poder viure. En el cas que haguessim crescut en un altre país, apreciariem les coses d’una altra manera i a més a més les sabriem valorar.
Tot i això, després hi haurien els rics que donarien una part del seu sou i no seria ni la quarta part del que guanyen, aprentant que estan pensat amb els desfavorits pero la realitat, és que solament volen donar una imatge falsa al públic.
Per finalitzar, com remarca l’article hauriem de fer autoreflexió i així, encara que ens costes podriem adonar-nos de la realitat d’aquest món.
Júlia Musté Rosell
MARWA 3r ESO A
MARWA 3r ESO A
Jo penso que en Miquel té raó, perquè hi ha moltes empreses que s’instal·len a països no desenvolupats per a no pagar sous tan elevats com en un país desenvolupat. També penso que té raó al dir que som egoistes perquè nosaltres sempre volem rebre però no donem res a canvi, encara que no totes les persones són així, però sí la majoria. Respecte a tot això, la gent hauria de recapacitar en aquestes situacions per intentar millorar el món en que vivim i conviure en una societat més igualitària.
Gara 3r A