Jana Blanch Riambau
A l'antiga Roma, l'organització política va ser diferent
segons cada etapa de la història de la ciutat. Durant la Monarquia, lògicament
el poder pertanyia al rei de manera absoluta. Ell era el cap de l'estat que
duia a terme totes les funcions d'aquest: governava, feia justícia, dirigia
l'exèrcit i presidia el senat i l’assemblea.
Durant la república, per tant d'evitar el poder d'una sola
persona, es van elaborar unes institucions polítiques anomenades magistratures,
càrrecs públics que dos o més magistrats ostentaven de manera gratuïta. Aquests
eren persones que havien de complir uns requisits (majoria d'edat, dret de
ciutadania, haver fet el servei militar) per poder dur a terme una carrera
política abans de poder-se presentar al primer esglaó del càrrec de la
magistratura, la qüestura. L'exercici de magistrat en funcions estava limitat
temporalment: durava només un any i els magistrats no podien presentar-se a un
càrrec ja exercit fins al cap de 5 anys. Els magistrats tenien igual autoritat,
dret de vetar-se mútuament i dret a la inviolabilitat (no podien ser agredits
per ningú). Les magistratures eren:
· Qüestura:
funció d'administració del tresor i els comptes públic, els impostos i direcció
de l'arxiu.
· Edilitat:
funció de l'administració municipal.
· Pretura:
administraven la justícia, dins i fora de la ciutat.
· Consolat:
representaven la màxima autoritat civil i militar. Dirigien la vida política i
substituïen al rei.
En l'etapa imperial el poder va retornar de nou a una sola
persona, l'emperador. Aquest, igual que el rei en l'època monàrquica, posseïa
un poder absolut i vitalici. El seu poder s'organitzava per mitjà de tres
títols que li concedien: august, que era la representació del poder religiós;
cèsar, del civil i emperador del militar.
Actualment queden molts vestigis de totes les formes de
govern que hi va haver a l'antiga Roma, malgrat que d'una manera diferent. El
poder del rei a l'actualitat, si agafem l'exemple d'Espanya com a país
monàrquic, no és el mateix que a l'antiga Roma. Avui dia, el rei té una funció
secundària perquè és qui dona el vistiplau en moltes decisions de l'Estat, però
no en posseeix el poder.
En quant a les magistratures, encara queden vestigis d’elles
a l’actualitat. En primer lloc, es segueixen anomenant qüestors a determinats
membres del parlament europeu, encarregats dels assumptes financers i
administratius, igual que a l’antiga Roma. L’edilitat correspondria a l’actual
alcaldia d’un poble o ciutat; la pretura seria el ministre de justícia o
d’afers exteriors, i els cònsols desenvoluparien la funció que actualment
desenvolupa un president.
Si ens centrem en els punts positius i negatius de cada una
de les formes de govern de l'Antiga Roma, veurem que la Monarquia i l'Imperi
són similars en el sentit de que en ambdues el poder es concentrava en una sola
persona i això facilitava positivament el fet de prendre decisions, ja que es
feia de manera molt més ràpida i efectiva, malgrat que per altra part no es
tenia en compte l'opinió del poble i a vegades aquestes decisions podien
descontentar-lo.
En canvi, durant la República passa tot al contrari. És una
forma de govern bona en el sentit de que té en compte l'opinió del poble per
veure per qui volen ser representats, i a més a més el poder queda repartit
d'una manera més equitativa entre les diferents magistratures que estaven
compostes per més d'una persona. Però això porta a la dificultat a l'hora de
prendre decisions, ja que el nombre de persones entre les que s'han de posar
d'acord és major, i per tant el procés és més llarg i complicat.
Comentaris