Rut Dalmau Valls
Martina Bermejo Asensio
Rut Dalmau Valls
Martina Bermejo Asensio
Martina Bermejo Asensio
La Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà és un document que va ser escrit pels representants del poble francès, constituïts en Assemblea Nacional l’any 1789. Aquest representa un dels factors de la crisi de l’Antic Règim a l’inici de la revolució Francesa. L’Antic Règim va entrar en crisi per tres factors: l’enderrocament de l’absolutisme i la societat estamental, la crisi econòmica i financera i per la Il·lustració, un moviment intel·lectual que defensava la raó, el pensament i que tothom té dret a pensar i a saber de les coses. Aquest factor juntament amb la Declaració de la Independència dels Estats Units, escrita la dècada anterior, va donar peu a que el poble francès volgués lluitar pels seus drets.
Aquesta declaració assegurava que la ignorància i el
menyspreu dels drets de l’home són les principals causes de les desgràcies
públiques. Com diu l’article 1, tots els homes som iguals, independentment de
la seva classe social, tots tenen els mateixos drets i deures, des del rei fins
l’últim súbdit. És a dir, el homes neixen lliures i sense distincions socials i
aquests drets són << la llibertat, la propietat, la seguretat i la
resistència a l’opressió>> . Per primera vegada, trencant així la
tradició històrica, aquest text està redactat per la nació i no pel rei.
La Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà va originar
expectació per part de les dones revolucionàries de l’època, ja que van quedar
totalment excloses d’aquests drets i van fer que, més tard Olympe de Gouges
redactés la Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana l’any 1791.
Actualment, perviu el llegat de la Declaració dels Drets de
l´Home i el Ciutadà en els actuals Drets Humans.
Comentaris