Maria Poll i Miró
El capitalisme és el sistema econòmic i social que tenim
avui en dia a la majoria dels països del món. Es basa en la venta i compra de
productes individualment i lliurement, sense dependre del govern. Per exemple,
si tu crees un negoci, ho fas per beneficiar-te a tu mateix, i el govern no té
dret a dir-te el que has de vendre o com ho has de vendre, simplement t’has de
basar en el que els consumidors volen en aquell moment i quant estan disposats
a pagar. També es regula depenent de la competència.
En la nostra societat, el capitalisme és el que mou el món.
Guanyar diners, enriquir-se i adquirir poder mundial és el que tots els governs
busquen. Les empreses només els interessa el seu benefici propi, per tant, no
dubten en prendre les mesures necessàries per tal d’aconseguir diners. Inclús
si aquestes mesures impliquen destrossar el planeta en el que vivim.
Es calcula que, aquí a Europa, un 60% de les emissions de
CO2 que s’emeten a l’any les produeixen únicament 5 empreses multinacionals. I,
tot i així, els governs no prenen cap mesura, ja que és més fàcil culpar-nos a
nosaltres, a la societat, per tota la contaminació que produïm que no pas
prescindir de les grans i enriquides empreses que realment fan mal al planeta.
És veritat que el nostre estil de vida també perjudica greument al medi
ambient, però una part d’aquestes activitats no depenen completament de
nosaltres, sinó del sistema en que vivim. Per exemple, tots sabem que els
plàstics són molt perjudicials pel planeta; maten la vida marítima i destrossen
la flora aquàtica. Però inclús sabent que hi ha altres opcions al plàstic, cap
empresa deixarà de produir aquest material, ja que això suposaria arruïnar-se,
i aniria en contra del sistema capitalista.
Els governs dels països capitalistes tampoc ajuden molt a la
millora de l’ecosistema. Es parla molt del canvi climàtic i tothom semblar
estar (més o menys) d’acord en que s’ha d’actuar amb rapidesa. Però a l’hora de
la veritat, un grapat de capitalistes acabarà determinant el que es fa i el que
no es fa. Sempre prioritzaran les millores econòmiques i les reformes
polítiques. El seu objectiu serà beneficiar-se de les grans empreses i guanyar
poder, i els seus motius aniran molt més enllà del canvi climàtic. No se
n’adonen, però mentre ells es preocupen pels conflictes polítics i econòmics,
la Terra es va deteriorant silenciosament, fins que arribi al punt que sigui
massa tard.
No tot recau en els nostres governants, però. El capitalisme
també ens afecta a nosaltres de manera directa. El sistema en el que vivim ens
ha convertit, amb el pas del temps, en persones molt consumistes i
materialistes. Està dins nostre, és el que la nostra societat ens ha ficat al
cap des de ben petits. Sempre hem pensat que tenir més és millor, que els
diners porten la felicitat i la pobresa equival a fracàs. Inclús de petits ja
teníem aquestes idees interioritzades. Per Nadal, com més regals et portaven,
més feliç et senties, i més superior et creies. La nostra pròpia ambició humana
és el que ens ha portat fins al punt d’emplenar la Terra de deixalles, de coses
que ja no volem, coses que ja no necessitem.
Per tant, puc dir amb certesa que el capitalisme està matant
el planeta. Si no tinguéssim aquesta necessitat compulsiva de guanyar diners,
de produir recursos en excés, i de destruir espais naturals, la Terra no
s’estaria morint. Si tots comencéssim a tenir realment en compte el planeta en
que vivim i actuéssim ja, igual podríem salvar el planeta abans que fos massa tard.
Comentaris
Jo crec que no existeix un sistema econòmic perfecte i aquest té avantatges i desavantatges com tots. Però en aquest cas les desavantatges són d’un efecte major, que ens afecta a tots i cadascun de nosaltres.
És un sistema on tot es mirar desde el punt egoísta de la empresa i també de el consumidor. Ja que com molt bé diu aquest article, desde que som petits ens posen al cap aquestes idees absurdes de que quan tenim més, som més felisos. I això costa molt de desaprendre i més quan estem envoltats d'estímuls que creen necessitats inútils al consumidor. Per exemple: Un noi s’acaba de comprar un mòbil i als tres mesos surt un molt millor i la publicitat d'aquesta empresa li fa creure que aquest el necesita, quan en realitat ja té un. Això ens treu el nostre punt crític i encara tenint consciència posem per davant les necessitats que ens han fet creure que necessitem , que al medi ambient.
Per una altra banda ,tots sabem que és necessari les empreses i negocis, ja que aquestes donen molts llocs de treball i a més més ens donen productes molt útils pel nostre dia a dia, i es clar que aquests negocis necessiten vendre els seus productes, però crec que hi ha un límit entre vendre i crear una necessitats al consumidor.
Sent optimista crec que per començar a parar aquest sistema que ens domina a nosaltres, les empreses haurien de innovar i crear el seus productes, però utilitzant nous recursos i donar una altra idea al seu negoci , que no afecti al planeta d'una manera directa o indirecta.
Però com molt bé diu, el capitalisme domina el món i si els que el creen no volen i els interesa mirar només per ells mateixos i el seu poder, aquesta situació no canviarà.
Perquè per molt que hi hagin campanyes consienciant als consumidors, per darrere les empreses seguiran fent- ho com sempre, sense canviar. Utilitzant recursos del medi i fent que la Terra es vagi morint poc a poc.
Crec que tots hauriem de ser radicals en aquest tema, per poder salvar al planeta.