La deslocalització
Jan Susaño
En un món globalitzat, el trasllat de fàbriques no suposa un greu problema per als propietaris, que volen treure més benefici dels seus negocis o fàbriques. D’aquesta manera els grans propietaris decideixen deslocalitzar les seves empreses (la part productiva d'elles).
Ara definirem més a fons aquest terme: la deslocalització és la transferència de l'activitat o part de l'activitat d'una empresa a un lloc diferent d’on està ubicada, sovint a un altre país, normalment amb l'objectiu de reduir els costos laborals o d'obtenir incentius fiscals o financers.
Un altre motiu pel qual es pot deslocalitzar una empresa sol ser per la falta de drets laborals a altres països. Això beneficia àmpliament a l’empresa, la qual tan sols busca l’augment del seu benefici. Sense drets laborals els treballadors es veuen obligats a treballar llargues jornades, de vegades de 10 hores diàries, arribant a ser 60 setmanals.
Les condicions de treball a les quals són sotmesos els treballadors a països com Bangladesh o la República Democràtica del Congo són moltes vegades d’explotació. Els salaris a aquests països en vies de desenvolupament o subdesenvolupats solen ser d’entre 100$ a 180$ al mes. Aquests llocs de feina acostumen a ser fàbriques tèxtils, que són les que menys qualificació requereixen, i per això les empres es poden permetre contractar a nens, que no demanen un salari digne. Tot i això a l’Àfrica també trobem mines de tota mena de minerals, des de liti fins a diamants on treballen nens en condicions miserables.
La globalització porta amb ella molts defectes, com ara la deslocalització, que perjudica a països subdesenvolupats, encara que també n’hi ha d’altres com la necessitat que tenen els estats de comerciar entre ells per a poder abastir-se de tot el que necessiten. A l’article “Defectes de la globalització” de Francesc Cabana, publicat al Punt Avui el 12 d’abril de 2022, es menciona aquest problema que afecta negativament alguns països, mentre que beneficia a uns altres que són exportadors d’aquests productes com ara la Xina o Rússia.
Tot i això, amb el cas del sud-est asiàtic, les pèssimes condicions laborals en les quals treballa la classe obrera no permeten obtenir un benefici directe dels beneficis de la globalització.
Les conseqüències que deixen aquestes empreses als països que exploten laboralment acaben sent fatals per als treballadors locals. Moltes vegades aquestes empreses es defensen dient que “generen” llocs de treball, encara que aquests siguin precaris i a sobre hagin destruït qualsevol mena de competència en la qual podrien treballar els locals del país.
Comentaris