Maria Poll
L’ésser humà és un ser complicat. Nosaltres ho posem en dubte tot, som escèptics, racionals, pensatius. Si més no, hi ha coses que ens diferencien dels uns als altres. Coses que ens fan ser únics i irrepetibles; en això consisteix la nostra personalitat. Ara bé, sovint posem en dubte aquesta autenticitat. Ens preguntem si realment som únics, o si simplement seguim la corrent. I és que, què és realment ser tu mateix? Existeix algú que sigui totalment 100% autèntic? Com podem saber si estem actuant fidelment d’acord la nostra personalitat?
Des de temps remots, hi ha hagut nombroses idees sobre què
és la pròpia personalitat. N’hi ha qui creu que la personalitat la tenim fixada
en néixer, altres afirmen que l’anem construint amb el temps i les
experiències, i altres pensen que la personalitat depèn majoritàriament del teu
entorn i la teva infantesa. A mi m’agrada aquesta última teoria. Crec que
l’entorn és un element essencial per a nosaltres; ens determina, ens limita, i
alhora ens abasteix moltes coses. Les persones vivim en societat, ja que, com
deia Aristòtil, “L’ésser humà és animal social”. Aquesta societat és el que ens
fa ser persones i el que ens dona la humanitat, és cert, però si ho mirem en
termes de personalitat, ens determina com som i ens obliga a actuar de certa
manera. Ens treu molta part de la nostra autenticitat i ens fa ser una ovella
més en el corral. Les normes socials, els estereotips, les crítiques, les
aparences, la por a ser rebutjat, i el temor a sortir fora del que està
socialment acceptat ens roba, inconscientment i sense voler, la llibertat a ser
qui volem ser.
Per tant, responent a la meva pregunta inicial, jo penso que
ser una persona autèntica no és possible mentre visquem en societat.
Crec que la personalitat de cada ú està brutalment
determinada pels demés, ja que sense els altres, per començar, ni tant sols en tindríem,
de personalitat. Penso que és impossible escapar de les normes socials, per
molt que ho vulguem.
Al cap i a fi, estem fets per conviure els uns amb els altres,
i això ens ha limitat, i ens limitarà per sempre, la manera com som.
Comentaris
Èlia 3r ESO A