Elena Stoian
Ser autèntics, acció que hem sentit molts cops i molts d’ells han sigut consells, però, què significa ser una persona autèntica?
Ser d’aquesta manera vol dir ser fidel a tu mateix i viure
amb els teus propis valors, és a dir, actuar d’acord amb el que un mateix pensa
sense que l’entorn afecti a la manera de prendre decisions. Per a poder viure
d’aquesta manera fa falta prèviament un reconeixement d’un mateix i la pròpia
acceptació, sinó serà impossible aconseguir la missió. Això vol dir que primer
t’has de conèixer i després acceptar-te tal com ets, o canviar algun tret que
no t’agrada de tu mateix, i un cop hagis trobat aquest benestar interior podràs
viure amb harmonia amb el teu interior, sent autèntic.
Però si simplement és això, perquè no ho som? La resposta és
simple. Les persones vivim en societat, en agrupacions d’éssers vius que viuen
en comunitat. Perquè aquesta comunitat funcioni i per garantir la seguretat de
tothom, existeixen unes normes o lleis que ens impedeixen fer el que vulguem.
Però, actualment, aquesta agrupació de gent ha creat unes normes anomenades
estereotips. Aquesta paraula prové del grec stereós [sòlid] i typos [molde], i
es refereix a una imatge que la societat té sobre un grup de persones. Aquest
és un dels motius pels quals no actuem tal i com pensem, sinó que deixem que la
societat ens influexi i ens faci creure que no hem de ser com realment som,
sinó d’una determinada manera. Si analitzem aquestes falses creences podem
observar que són fal·làcies inventades per tal de canviar-nos i ser com els
demés volen que siguem, i no com realment som. L’entorn doncs és el principal
motiu pel qual tenim por d’acceptar-nos, ja que temem que els demés no ho facin
i ens quedem marginats. És un dels majors problemes de l’ésser humà:
l'autoconsciència i la por de quedar-nos sols. Moltes vegades no diem el que
pensem perquè veiem que tothom ho fa diferent i ens espantem del què diran,
aquesta pregunta és la que ens fa ser els éssers vius més hipòcrites.
És doncs impossible ser autèntic? No, defenso dignament que
és possible ser i actuar tal i com ets, sense cap màscara. El procediment és
senzill, però gens fàcil. Primer, com anteriorment he mencionat, hem
d’acceptar-nos a nosaltres tal i com som i aquí és important que l’autoestima
no sigui baixa, ja que d’aquesta manera no ens deixarem influir pels demés; hem
de saber estimar-nos. Segon, hem de saber problematitzar, és molt important,
hem de fer-nos preguntes com: Per què he de ser així? Cal tenir un sentit
crític amb tot el que sentim. Tercer i últim, borrar aquesta pregunta que es
passeja tant per la nostra ment: Què diran?
En aquesta vida trobo que és molt important ser una persona
autèntica, ja que has nascut sent d’aquesta manera per una raó. Troba-la! És
important recordar que tots som imperfectes, però si un no actua com és,
acabara patint tota la seva vida i morirà confós sense saber realment qui ha
sigut.
Comentaris