Clàudia López
Què pensaries si et digués que ara tu, en ple segle XXI,
haguessis de demanar perdó per alguna cosa que van fer els teus avantpassats fa
cinc segles? Imagina't que haguessis de disculpar-te per un assassinat que va
cometre el teu rebesavi fa cent cinquanta anys, ho faries? I ho faries en nom
dels espanyols cap als sud-americans? Demanaries perdó per les colonitzacions?
Doncs això és el que ha demanat el president de Mèxic a l’actual rei d’Espanya,
obrint així, una ferida que la majoria trobàvem tancada.
Tots hem crescut sabent que el que els espanyols vam fer a
les conquestes d’Amèrica no va ser precisament pacífiques, però així es feien
els descobriments abans: arribaves, veies a algú diferent i et senties
superior, tenies l’afany de fer teves aquelles noves terres. Sens dubte, no és
una cosa de la que sentir-se orgullós, vam cometre actes atroços, vam violar
els drets humans bàsics humans, inexistents en aquells temps. Vam imposar la
nostra religió i vam menysprear les seves creences, destrossant així gran part
de la seva cultura. Crec que demanar perdó en nom dels espanyols tancaria una
etapa, una època, seria una manera de demostrar que realment ens penedim d'allò
que vam fer.
D'altra banda, tindria sentit demanar perdó? Canviaria res
del que vam fer? Repararia errors? Sí, podem dir que ens penedim, i en la gran
majoria de gent és veritat, però continuarà havent-hi gent que anomeni el dia
12 d’octubre com el "Dia de la Raza". A més, si demanem perdó als
americans; també hauríem de disculpar-nos als africans, ja que vam anar allí per
esclaus per a mà d'obra; o els anglesos també haurien de mostrar penediment cap
a l'Índia per les colonitzacions. L'home blanc sempre s'ha sentit superior a
tot el que li envolta, i el nostre cas no va ser diferent. Vam arrassar amb
totes les riqueses que vam poder, però així és com es feien les coses abans, i
això demostra que no sempre un temps passat va ser millor.
Està clar que les colonitzacions van aportar coses bones i
dolentes als nadius americans. Va haver-hi un Hernán Cortès que, es va revelar
com un hàbil negociador, però també va haver-hi un altre obsessionat per l'or i
responsable de la destrucció de Tenochtitlán. Va haver-hi un Núñez de Balboa
que va culminar la seva gesta de la Mar del Sud amb l'ajuda de centenars
d'aborígens amics, però el mateix explorador va ser qui va empènyer a la mort i
l'esclavitud a tants altres nadius. Va haver-hi una monarquia que va arrabassar
les riqueses de les terres conquistades i, a la vegada, un Carles I preocupat
per les condicions de vida dels indígenes, als qui va fer vassalls de la Corona
en lloc d'esclaus.
Llavors, estic a favor o en contra de demanar disculpes per
les colonitzacions? Crec que totes dues opcions són incorrectes, no té sentit
jutjar un acte de fa més de cinc-cents anys amb la mentalitat d'ara. És veritat
que en aquest moment no estaven en posició de demanar disculpes, just després
d'haver comès un genocidi (a part de que no ho faríem, una altra cosa no, però
els espanyols som molt orgullosos). Però podríem haver-ho fet uns quants anys
després, però no ho vam fer, i fer-ho ara no canviarà res.
Comentaris