Alba Cañas
Com ja sabem, des del descobriment al segle XV, el cafè és
un dels productes que els espanyols conreaven a Amèrica i era
exportat a Europa per ser consumit. També ho van ser la canya de sucre, el
cotó, el tabac... Però realment que hi ha darrere d’aquest comerç tant
beneficiós pels espanyols després de la conquesta d’Amèrica?
Primerament, la conquesta va començar amb els quatre viatges
de Colom al segle XV, l’exploració del continent americà, quan es creia que
eren les costes asiàtiques.
Al llarg del segle XVI van anar conquerint i colonitzant el
territori, amb l’organització administrativa i econòmica. Els
conqueridors van segrestar els emperadors indígenes, com per exemple Moctezuma,
emperador dels asteques que el van batejar i el van fer súbdit de Carlos V.
Tanmateix van sotmetre els pobles indígenes i van formar imperis colonials
(primer l’hispànic i el portuguès i més tard el britànic i el francès), van
destruir les seves ciutats i sobre les ruïnes van construir de
noves, com ara la capital dels asteques Tenochtitlan sobre la que van construir
l’actual ciutat de Mèxic.
A més a més, com que els semblava que els indígenes eren
pobres de tot i els seus costums i lleis eren inferiors als seus, van començar
a canviar la seva manera de viure per la dels espanyols: van fer el possible
per eliminar les cultures indígenes; les llengües dels pobles indígenes van ser
substituïdes pels idiomes dels invasors europeus; les religions politeistes
canviades pel cristianisme; i les aportacions tècniques, científiques i
literàries dels nadius van ser destruïdes pels conqueridors.
Les relacions entre Europa i Amèrica van comportar un gran
augment del comerç i l’oceà Atlàntic es va convertir en l’escenari principal de
les rutes comercials. En canvi, la ruta de la Mediterrània es va veure
perjudicada.
A Europa es van introduir nous productes agrícoles i metalls
preciosos pels quals els indis havien estat treballant semiesclavitzats i molts
d’ells van morir per les dures condicions de treball a la qual els
conqueridors els van sotmetre. El que van exportar els europeus a Amèrica van
ser productes artesans i esclaus negres de les costes africanes els quals van
ser explotats.
Resumint tot això, la conquesta d’Amèrica va significar un
genocidi de la població indígena, i ho podem comprovar amb
aquesta cita literal que va escriure Bartolomé de las Casas, bisbe
de Chiapas (Mèxic) «Fa quaranta anys que són aquí i des d’aleshores no han fet
altra cosa que matar indis, fer-los sofrir, afligir-los, turmentar-los i
destruir-los».
Les causes de la mortaldat van ser lluitant contra
conqueridors i revoltes contra el seu domini, per defensar-se ja que els indis
no volien baralles; malalties transmeses pels propis europeus contra les quals
no estaven immunitzats; i sobretot per la duresa de les condicions de treball.
A les Antilles va provocar gairebé la desaparició dels
originaris, que van ser substituïts pels esclaus negres. A causa de la barreja
entre indis, africans i europeus va existir el mestissatge.
En conclusió, jo penso que hauríem de demanar perdó per la
manera que es van tractar als indígenes i com els van anar exterminant. Potser
hi ha gent que pensa que no, perquè això va passar fa molts anys i nosaltres no
hi érem, però som el mateix poble i ens podem sentir avergonyits. Ells tenien
la seva religió, els seus propis costums, la seva manera de viure. Els
espanyols podrien haver aportat noves coses i probablement ells les haurien
acceptat, però el que no trobo bé es que van fer el possible per canviar tot el
que els caracteritzava.
Comentaris